ABANS ERA ABANS

Abans era abans,

ja no hi ha marxa enrere,

des de el vint i nou de juny

revifà aquesta foguera.

S’han assecat els ulls

de mirar tanta senyera.

Plors d’esperança gran

i d’estelada bandera,

plors ompliren el camp

i demanaren amb clam

la llibertat de la terra.

Abans era abans,

ja no hi ha marxa enrere.

Tot just el camí comença

i la fi es comença a veure,

doncs arriba amb flames d’or

trencant antigues cadenes.

I tot donant-nos les mans,

tots amb les mans serenes,

tots junts els catalans

empenyem la nostra terra.

Abans era abans,

ja no hi ha marxa enrere.

FOSCOR

La por ens arrossega a l'abisme,
a un forat fosc i profund
i ens lliga les mans,
i ens ofega.
I s'enfila envoltant-nos els ossos,
estrenyent-los,
xafant-nos l'esperit
i ferint-nos el cor.
I morim sent vius,
Som morts en vida,
una vida sense llum.
Fosca, sempre fosca...
com el forat.

 

APASIONADOS

Al mirar tus ojos verdes
se aceleran mis latidos
y enloquecen los sentidos
cuando en mis labios te pierdes.
Muy suavemente me muerdes
en el cuello y en la boca
y ya tu mano me toca
provocando con delirio
un placer que ya es martirio
que me está volviendo loca.

Y tus dedos juguetean
por mi cuerpo enardecido,
tembloroso, estremecido.
Se sofocan, se desean
y suspiran y jadean,
se humedecen y palpitan,
se remueven y se excitan
nuestros cuerpos enlazados
y explosionan abrazados
y se inflaman y crepitan...

LA NOTA

Fins avui mateix no se m’ha acudit. Ho havia intentat de totes les maneres: missatges al mòbil, en el facebook, enviant-li twitter...Fins i tot he arribat a escriure-li una carta amb boli i he fet servir el correu postal. Com que no funcionava li he tornat a escriure una altra i la he posat directament en la seva bústia, però res. Ara sí, ara no fallarà, no tindrà més remei que llegir la meva nota, i amb testimonis. Estic desitjant que tanquin el col·legi i  comenci el recompte. Sé que el meu serà un vot nul, però ja ho sabia quan ho he ficat en l’urna.

LLAVORS SOMRIUS

  De vegades la pluja és trista,
de vegades.
De vegades no és agradable el seu so,
de vegades.
De vegades esperes la tempesta
com l'aire per respirar,
de vegades.
Quan s'enfosqueix el cel,
quan el llampec t'enlluerna
i esclata el tro,
quan el baluern es fa ressò
en les teves oïdes tristes...
llavors t'adones,
llavors saps que t'has anat,
que vas passar a l'altre costat
sense adonar-te,
sense esperar-ho.
Llavors somrius i penses
que no hi ha raó per a la tristesa.
I somrius, somrius... 
  

LLAVORS SOMRIUS by Xosé Casar Gómez (Piteira) is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.

ESPERANZA ROTA

Y de un tronco retorcido 
cuelga su garganta rota,
es la soga la derrota
en su pecho dolorido.
La esperanza se ha perdido
entre sus sueños robados;
que pereció entre abogados,
entre amenazas, acosos,
entre tratos mentirosos
de banqueros perjurados.


¿Pues qué pretendéis ahora
ofendiendo al humillado
y culpando al maltratado?
Este pueblo no os implora,
os exige sin demora
la justicia que merece.
¿Eso terror os parece?
¡Pues ved los ojos vacíos
de quien sufrió desafíos
y tras la soga perece!

ESPERANZA ROTA by Xosé Casar Gómez is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported License.

OVILLEJOS DE AMOR Y DE VINO

 De amor, pues...¡Quién no ama la buena mesa!

¿Qué aprecia Baco, el divino?
El vino.

 ¿Con qué tomándolo van?
Con pan.

¿Qué no le falta al gorrino?
Tocino

Es de paladar bien fino,
y sobre esto ho hay disputa,
quien sin complejos disfruta
de vino, pan y tocino.


De vino, pues...¡Como conseguir sosiego sin un buen vaso de vino!

¿Qué es en el cielo alabanza? 
Templanza.

¿Qué le falta al amor ciego? 
Sosiego.

¿Qué es pasajera y fugaz?
La paz.

Son el secreto, rapaz,
para gozar de salud
y longeva juventud:
templanza, sosiego y paz.

 
OVILLEJOS DE AMOR Y DE VINO by Xosé Casar Gómez is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.