Abans era abans,
ja no hi ha marxa enrere,
des de el vint i nou de juny
revifà aquesta foguera.
S’han assecat els ulls
de mirar tanta senyera.
Plors d’esperança gran
i d’estelada bandera,
plors ompliren el camp
i demanaren amb clam
la llibertat de la terra.
Abans era abans,
ja no hi ha marxa enrere.
Tot just el camí comença
i la fi es comença a veure,
doncs arriba amb flames d’or
trencant antigues cadenes.
I tot donant-nos les mans,
tots amb les mans serenes,
tots junts els catalans
empenyem la nostra terra.
Abans era abans,
ja no hi ha marxa enrere.
No hay comentarios:
Publicar un comentario