1er. Concurs de poesia PERFECTO ESPERPENTO
Sant Boi de Llobregat.
El dia 11 d'octubre de 2017, en la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi, el meu poema "Miralls perduts" va rebre aquest premi, que s'organitzà amb motiu del desè aniversari del CID (Centre d'informació de la discapacitat).
Aquest mateix dia, al matí, vam acomiadar-nos del nostre gran amic Andrés, que ens va deixar el dia 9 d'octubre, i jo voldria dedicar-li aquest premi i el meu poema, del que ell conegué una part (sovint, jo li mostrava els meus escrits, inclús avanç de tenir-los enllestists). Per a tu, amic, de tot cor.
Andrés Bergel, en el transcurs d'una representació de teatre.
La Pili i l'Andrés, l'Anastasia i jo en una magnífica festa en el Moncata Vins.
Abans del lliurament del premi, vam gaudir d'el magnific espectacle poètic - musical "Con el verso al traste". Un espectacle de poesia i música al mateix nivell, la mateixa alçada; a igual altura so i paraula, paraula i so.
Premi PERFECTO ESPERPENTO
MIRALLS PERDUTS
No és un món en blanc i negre,
és un món ple de color,
ple de joia, de dolor,
a cops trist, a cops alegre...
No és un món en blanc i negre.
I s'enfila cap al cel,
i descansa en un estel,
i de sobte cau a terra
i s'endinsa en una guerra,
i és traïdor, també fidel.
Un món de miralls perduts,
de mirades innocents
que s'amaguen impotents
com els mots en llavis muts.
Pensaments desconeguts
marejats en caps inquiets
amagant-se en els indrets
de somnis sense esperança,
del deliri i l'enyorança
en mig de blanques parets.
José Manuel Ribas (Piteira)
I aquí podeu sentir Miralls perduts en la veu del gran Jesús Vera Cristobal que em va obsequiar amb aquest bonic vídeo. Gràcies, Jesús.
Abans del lliurament del premi, vam gaudir d'el magnific espectacle poètic - musical "Con el verso al traste". Un espectacle de poesia i música al mateix nivell, la mateixa alçada; a igual altura so i paraula, paraula i so.
Gràcies, Cysko Muñoz, Xavi Guinart i Javi Esteban per fer-nos gaudir.
https://www.facebook.com/conelversoaltraste/
MIRALLS PERDUTS
No és un món en blanc i negre,
és un món ple de color,
ple de joia, de dolor,
a cops trist, a cops alegre...
No és un món en blanc i negre.
I s'enfila cap al cel,
i descansa en un estel,
i de sobte cau a terra
i s'endinsa en una guerra,
i és traïdor, també fidel.
Un món de miralls perduts,
de mirades innocents
que s'amaguen impotents
com els mots en llavis muts.
Pensaments desconeguts
marejats en caps inquiets
amagant-se en els indrets
de somnis sense esperança,
del deliri i l'enyorança
en mig de blanques parets.
José Manuel Ribas (Piteira)
I aquí podeu sentir Miralls perduts en la veu del gran Jesús Vera Cristobal que em va obsequiar amb aquest bonic vídeo. Gràcies, Jesús.
