FOSCOR

La por ens arrossega a l'abisme,
a un forat fosc i profund
i ens lliga les mans,
i ens ofega.
I s'enfila envoltant-nos els ossos,
estrenyent-los,
xafant-nos l'esperit
i ferint-nos el cor.
I morim sent vius,
Som morts en vida,
una vida sense llum.
Fosca, sempre fosca...
com el forat.