La por ens arrossega a l'abisme, a un forat fosc i profund i ens lliga les mans, i ens ofega. I s'enfila envoltant-nos els ossos, estrenyent-los, xafant-nos l'esperit i ferint-nos el cor. I morim sent vius, Som morts en vida, una vida sense llum. Fosca, sempre fosca... com el forat.
Una mica trist.
ResponderEliminar