jueves, 8 de noviembre de 2012
viernes, 5 de octubre de 2012
CONSULTA VINCULANT?
TAXI DE BARCELONA
IMPOSICIÓ DE TORNS A MIDA 5-10-2012
A la consulta vinculant que es va fer
als taxistes de Barcelona, el dia 22 de febrer de 2012 , per tal de establir
quelcom sistema que fes més rendible la nostra feina, es va decidir per una
majoria suficient la aplicació de torns de treball. Amb aquesta mesura es
traurien del carrer una quantitat acceptable de llicències. Seria, a més, una
mesura transitòria sotmesa a avaluació.
Des de llavors fins ara el IMET, després de rebre moltes pressions per part
d’algunes organitzacions del sector que no van assumir el resultat de la consulta vinculant, va proposar diferents
regularitzacions, cap d’elles acceptades pels taxistes, que es veien traïts,
doncs no s’aplicava la mesura triada per ells.
Ara el IMET, després de veure com era rebutjada la seva proposta de
instal·lar al vehicle un rellotge, que hauria de representar un cost prou
elevat per als taxistes, ens sorprèn amb un nou acord del consell metropolità:
Un sistema de torns prou complicat, res a veure amb el triat en la consulta vinculant del febrer de 2012, que estableix
una gran diferència entre els taxis amb un sol conductor i els que tenen
aplicats a la llicència més d’un conductor.
No explico aquí el complicat sistema de torns que ens volen imposar, però
insisteixo en ressaltar que els taxistes van triar una mesura que ara, degut a
pressions interessades, és desestimada per l’ institut metropolità del taxi
(IMET).
I ara jo em pregunto: En quantes consultes vinculants
participarem d’ara endavant, sinó serveixen per res, si només són una
pantomima?
De què serveix gastar tants diners en la organització de esdeveniments
d’aquesta mena, perdre tant de temps, si no s’ha d’aplicar després el seu
resultat?
Es fan les consultes vinculants i després no cal mirar el resultat?
Per què perdem el temps d’aquesta
manera?
Així és com entén el IMET la
democràcia? Si no surt el resultat esperat, es canvia i no passa res?
I si es van fer en aquella consulta vinculant propostes que no eren viables
jurídicament, és a dir, que no s’ajustaven a la llei, llavors per què es van
fer? Si això va passar vol dir que els que van fer les propostes no tenen el
nivell ni la preparació necessària per ostentar els seus càrrecs. Deurien
deixar-los a disposició, per a que els poguessin ocupar persones amb la
preparació suficient.
Xosé Manuel Casar Gómez.
Llicència de taxi Nº 2067.
miércoles, 3 de octubre de 2012
A RAJOY
El sostener a Rajoy
va a resultar muy, muy caro.
Yo no digo nada raro.
Lo que le pagamos hoy
es dinero que le doy,
es dinero que le das,
dinero que gastarás
para que él bien se jubile.
Después a Mariano dile,
dile, dile, que dirás...
martes, 28 de agosto de 2012
AÚN NO
Es
un sueño que enloquece
en
el umbral del otoño,
es
el labio que enrojece
en el labio aquel, bisoño,
del
muchacho que marchó.
Es
la prueba del ayer,
la
condena que me hirió.
Certera,
siempre certera,
afilada
dentadura,
ahora
es la hora de espera
y
esa negra catadura
ya
se acerca sigilosa
sobre
su oscuro corcel
mostrando
su frente odiosa.
Mas
no ha de cruzar tan pronto
los
umbrales de esta puerta,
pues
el potro que yo monto
no
es el de montura muerta
y
entre sus cascos aprieta
la
vida de sangre viva
que
en las sienes se me inquieta.
Espera,
negra haraposa,
espera
que yo me aburra
de
esta vida desastrosa,
que
de mis labios se escurra
y
resbale incontinente
el
aliento primitivo.
¡Pues espera, impertinente!
Eres
terca como mula,
tan insistente, importuna.
Tú,
postrada en tu gandula,
dilapidas
mi fortuna
y
empobreces mi destino.
Mas
yo resisto el envite,
sigo
andando mi camino.
No
insistas, cruel segadora,
no
partiré todavía.
La
guadaña de tu aurora
no
segará en este día,
no
corte la savia viva,
no
ha de prendarse su filo
de
mi garganta cautiva.
¡Aparta
de mí tu aliento!
Tu
fétida podredumbre
oscura
vuela en el viento.
Como
quemada en la lumbre,
la piel chamuscada, muerta,
su
hedor esparce doquier.
¡Aparta
ya de mi puerta!
viernes, 27 de julio de 2012
MENIÑA
Foi detrás da noite negra
cos olliños bagoados,
foi lembrando as amizades
que no camiño quedaron.
Aínda non ves, miña nena,
non ves que alí te deixaron?
No Camiño de Santiago
nunca máis irán vagando.
Foron marchando aos poucos
sen adeus dicir sequera,
sen dicir cousa ningunha...
Ai meniña, miña nena!
No camiño que ti levas
hai fontiñas de auga fresca
para a sede peregrina,
para as ánimas sedentas.
Non esquezas, queridiña,
non esquezas os carreiros,
as corgas, corredoiras,
os amigos verdadeiros.
Pois de ti foron compaña
canda os luceiros do ceo,
canda os grilos cantadores,
meniña, doce amor meu.
Vai detrás da noite negra,
vai cos olliños cegando,
co sorriso nos teus beizos,
co corazón camiñando.
Canta meniña, canta,
que cantando vaise a pena,
Canta meniña, canta!
Ai meniña, miña nena!
martes, 17 de julio de 2012
NO ME MIRES, AMOR, NO ME MIRES
Tempestades de pasión
que atormentan los sentidos
ahogando los gemidos
de mi ajado corazón,
se desatan en ciclón
al descubrir tu mirada
en mis pupilas clavada.
No me mires, amor mío,
que es tu amor un desafío
que me tiene dominada.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
