Buscar en este blog

Archivo del blog

sábado, 31 de marzo de 2018

Mirando atrás


Miro atrás  desconcertado
viendo mis manos gastadas, 
viendo mis huellas marcadas 
en el barro del pasado. 
Ya mi tiempo coronado, 
tarde yo caigo en la cuenta 
que pasados los cincuenta 
medio siglo se escapó. 
Como niebla se esfumó 
poco a poco, a marcha lenta.

Piteira Gómez. 

jueves, 1 de marzo de 2018

MIRALLS PERDUTS

1er. Concurs de poesia PERFECTO ESPERPENTO 
Sant Boi de Llobregat.

El dia 11 d'octubre de 2017, en la biblioteca Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi, el meu poema "Miralls perduts" va rebre aquest premi, que s'organitzà amb motiu del desè aniversari del CID (Centre d'informació de la discapacitat).

Aquest mateix dia, al matí, vam acomiadar-nos del nostre gran amic Andrés, que ens va deixar el dia 9 d'octubre, i jo voldria dedicar-li aquest premi i el meu poema, del que ell conegué  una part (sovint, jo li mostrava els meus escrits, inclús avanç de tenir-los enllestists). Per a tu, amic, de tot cor.

Andrés Bergel, en el transcurs d'una representació de teatre.


La Pili i l'Andrés, l'Anastasia i jo en una magnífica festa en el Moncata Vins.


Abans del lliurament  del premi, vam gaudir d'el magnific espectacle poètic - musical "Con el verso al traste". Un espectacle de poesia i música al mateix nivell, la mateixa alçada; a igual altura so i paraula, paraula i so.

Gràcies, Cysko Muñoz, Xavi Guinart i Javi Esteban per fer-nos gaudir. 
https://www.facebook.com/conelversoaltraste/


Premi PERFECTO ESPERPENTO

MIRALLS PERDUTS

No és un món en blanc i negre,
és un món ple de color,
ple de joia, de dolor,
a cops trist, a cops alegre... 
No és un món en blanc i negre.
I s'enfila cap al cel, 
i descansa en un estel, 
i de sobte cau a terra 
i s'endinsa en una guerra,
i és traïdor, també fidel.

Un món de miralls perduts,
de mirades innocents 
que s'amaguen impotents 
com els mots en llavis muts. 
Pensaments desconeguts 
marejats en caps inquiets 
amagant-se en els indrets 
de somnis sense esperança, 
del deliri i l'enyorança 
en mig de blanques parets. 

José Manuel Ribas (Piteira)

I aquí  podeu sentir Miralls perduts en la veu del gran Jesús Vera Cristobal que em va obsequiar amb aquest bonic vídeo. Gràcies, Jesús.