Buscar en este blog

sábado, 20 de julio de 2013

CEA, MARIÑEIRO, CEA



Fotografía de Teresa Aranda ©  


Morren nas penas
as salgadas ondas,
morren nas fondas
buracas alén
e mórreme o espírito
ollándome lonxe,
ollándome lonxe
do meu doce ben.

Non te vaias amor,
amor non te vaias,
non te vaias coas ondas
salgadas do mar,
volve comigo
amor mariñeiro,
que eu morro de pena
se te vexo marchar.

Cea, mariñeiro, cea...

A praia dourada
que deixas atrás
agarda que volvas
do duro vogar.

Cea, mariñeiro, cea...

Eu tamén quero,
mariñeiriño,
verte que volves
ao teu fogar.

E se non volves,
ai, queridiño,
non poderei
deixar de chorar.
E se non volves,
mariñeiriño,
se ti non volves
ireite buscar.

Subirei na escuma,
nadarei no sal,
vogarei sen remos
nas augas escuras,
vogarei chorando
as bágoas máis duras,
morrerei nas penas
que agardan as ondas
salgadas do mar.

lunes, 1 de julio de 2013

ABANS ERA ABANS


Abans era abans,
ja no hi ha marxa enrere,
des de el vint i nou de juny
revifà aquesta foguera.

S’han assecat els ulls
de mirar tanta senyera.

Plors d’esperança gran
i d’estelada bandera,
plors ompliren el camp
i demanaren amb clam
la llibertat de la terra.

Abans era abans,
ja no hi ha marxa enrere.

Tot just el camí comença
i la fi es comença a veure,
doncs arriba amb flames d’or
trencant antigues cadenes.

I tot donant-nos les mans,
tots amb les mans serenes,
tots junts els catalans
empenyem la nostra terra.

Abans era abans,
ja no hi ha marxa enrere.